La Disfàgia Orofaríngea és un Síndrome Geriàtric

Resultado de imagen de disfagia abuelo L’esperança de vida a Catalunya és de 80,7 anys en homes y 86,2 anys en dones[1]amb una mitjana global de 83, 5 anys segons l’Idescat. Actualment  el 18,79% de la població té més de 65 anys i el 28,7%[2] de la gent gran pateix dependència, uns màxims històrics que fins ara mai s’havien assolit.

Així doncs veiem que la dependència de la gent gran va en augment i en paral·lel també augmenten els síndromes geriàtrics.

Els síndromes geriàtrics són un conjunt de quadres originats per la conjunció d’una sèrie de malalties molt prevalent en els ancians i que són de freqüent incapacitat funcional o social, amb unes característiques comuns[3]:

  1. Elevada freqüència: Entre la població de +65 anys però augmenten considerablement amb la població de +80 anys, per persones hospitalitzades o residents a institucions.
  2. Després de la seva aparició hi ha una davallada de la qualitat de vida (més dependència, aïllament social, institucionalització…)
  3. En molts casos la seva aparició es previsible.
  4. El seu abordatge i diagnòstic terapèutic requereix una valoració integral, abordatge interdisciplinari i correcte ús dels nivells assistencials.

La disfàgia orofaríngea (DO) reuneix tots aquets requisits:

– És molt prevalent en ancians.

– Està relacionat amb múltiples factors de risc.

– És la causa de multitud de complicacions clíniques amb impacte negatiu a la salut del pacient.

– S’associa amb altres síndromes geriàtrics: Fragilitat,  sarcopènia, polimedicació, malnutrició i demencia.

–  Està relacionat amb més institucionalització i mortalitat.

– Factor de risc per a ingressos hospitalaris.

– Cal un abordatge multidiscipliar .

[1] https://www.idescat.cat/indicadors/?id=ue&n=10106

[2] https://www.idescat.cat/pub/?id=inddt&n=915&lang=es

[3] https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5063605/pdf/cia-11-1403.pdf